AMPA de l'escola Sadako

Escola de pares i mares 2011-2012

GENERACIÓ BÚNQUER
JOSEP ORIOL PUJOL (Director de la Fundació Pere Tarrés)

Es comença a parlar de la “generació del búnquer” com la d’aquells adolescents que, exceptuant el temps que passen a l’escola, la resta del dia s’estan a la seva habitació connectats a internet i navegant.

Hikikomori és el terme que s’utilitza en japonès per definir aquest fenomen. La paraula vol dir rebuig a l’escola, al treball i, en general, a l’assumpció de qualsevol responsabilitat adulta. La mitjana d’edat en què es dóna aquest fenomen és entorn dels vint anys i és tan intens que el jove evita sortir de casa seva.

Els japonesos van ser els primers a detectar aquest tipus de conductes i el Japó és el país on es troben més esteses. El fenomen búnquer a Europa, o hikikomori al Japó, es dóna en famílies amb prou recursos econòmics perquè el noi o la noia disposin d’habitació pròpia i d’un equip que li permeti connectar-se a la xarxa individualment. És, doncs, un problema de l’opulenta societat occidental, que dota d’uns recursos -en absolut dolents per si mateixos- que si s’usen en extrem poden derivar en una patologia individual i, fins i tot, social.

Pel que fa al televisor i a internet, els experts fa temps que ens alerten sobre la necessitat d’un ús compartit dins la família, per evitar aquestes problemàtiques i d’altres. Psicòlegs, mestres i pediatres desaconsellen tenir un televisor al dormitori infantil o juvenil. Tenir un ordinador o més, si pot ser en un espai d’estada o de treball familiar, és molt més aconsellable que no pas connectar-se des del dormitori. Es tracta d’evitar l’aïllament del menor amb l’aparell al mateix temps que s’afavoreix que s’usi, però en comunitat.

Busquem, però, les veritables causes d’aquests nous problemes de socialització. Al nostre entendre, el fet que fa altament probable evitar aquest aïllament és viure plenament en família. Prevenir-ho passa perquè formar una família sigui un desig sincer de convivència que va més enllà d’una manera d’organitzar-nos i de trobar un complement afectiu-sexual en la parella.

La família ens ha de fer créixer fruint de l’exercici de compartir, i això és possible fonamentalment des del diàleg. Si vivim amb plenitud les relacions, si enraonem amb els fills, els escoltem, opinem, recordem el gran problema que viuen en un moment determinat, se’ns fa evident des del tracte ordinari què és el que els preocupa, o fins i tot si tenen qualsevol problema com podria ser el bullying . Si hi ha diàleg, s’adquireixen uns hàbits que difícilment els portaran a tancar-se en ells mateixos radicalment i de manera continuada, al dormitori.

Amb voluntat de concretar encara més, i constatant la pèrdua d’una pràctica -al nostre entendre, rellevant-, gosem reivindicar com a espai de diàleg la taula on podem menjar plegats. Malgrat les diferències d’horaris, les comoditats, les tendències, és fonamental que la família mengi unida. La taula, a més de servir per nodrir-nos, és un espai de plaer per a les satisfaccions que el menjar ens pot donar i és un espai excel·lent per enfortir els lligams socials.

Transmetre uns valors no és “donar instruccions d’evitació” quan el fill o la filla fan una cosa incorrecta. Educar, és a dir, transmetre valors, és compartir el problema ètic que es viu a la feina del pare o la mare, és compartir el problema econòmic que suposa l’avaria del cotxe, és escoltar la baralla que s’ha produït entre companys d’escola o en la pràctica de l’esport, o l’explicació sobre la separació dels pares d’una amiga que ens poden fer els nostres fills.

Quan les persones enraonen, s’interioritzen criteris, pautes de conducta i maneres de pensar. Entorn de la taula de menjar es conviu, es resolen problemes, s’aprèn a escoltar. La cuina mediterrània, els bons hàbits alimentaris, però sobretot el fet de menjar junts, en família, tot dialogant, pot ser l’antídot principal contra la síndrome de l’aïllament del búnquer.

Convocatòria conferència-colloqui Interne

Aquí trobareu els documents que l’Esther Trepat, psicòloga que ha conduït les tertúlies de famílies amb pares adolescents, ha donat als participants:

Notícia de premsa Dieta Digital

Normes en l’entorn familiar adolescents

Leopoldo Abadía

La Habitación de los adolescentes

Guia per a l’ús segur de les xarxes socials

Comunicació i negociació per a pares

Consejos internet segura

L’Imma Marín, que ens va oferir la conferència “Pares i mares disposats a jugar” al novembre dins del programa de l’Escola de Pares i Mares va recollir l’interés d’alguns pares per aquest tema. Per això ens ha passat la següent Fitxa de Videojocs recomanables per aquest Nadal.

Videojocsenfamilia

També ens passa un enllaç a un vídeo sobre videojocs, molt i molt recomanable!!!

Jane Mcgonigal. Vídeo del TED

Apa, a disfrutar!!

Les activitats de l’Escola de Pares i Mares de Sadako

L’any passat, quan el meu fill feia 1r d’ESO, vaig assistir a una de les activitats de l’Escola de Pares i Mares. Aquest any he tornat a repetir. Com que no es pot ser a tot arreu, el curs passat vaig triar la sessió que em semblava que m’aportaria una informació i uns coneixements que jo no tenia. Va ser així com em vaig apuntar a la xerrada que impartia el Dr. Royo sobre les drogues i els adolescents, perquè tot i que intento tenir els ulls oberts i em nego a pensar que hi ha coses que al voltant nostre no poden passar, tot i que llegeixo els diaris i intento estar al dia tenia la sensació que els meus coneixements sobre el tema eren insuficients. No anava errada: aquella xerrada em va aportar molta informació i em va fer pensar molt.

Haig de dir que el Dr. Royo va presentar el tema fent una exposició clara i entenedora de l’assumpte sense endolcir gens l’amargor del tema. Després ens va dividir per grups per treballar i discutir diferents casos i, llavors, pel meu gust, va ser massa provocador. Però vaig tenir la sensació que la seva actitud era deliberada: volia ser provocador, volia atrapar-nos enmig dels dilemes, volia posar-nos en aquelles situacions confictives en que ell es troba quan els pares dels joves el van a veure. Ens proposava unes situacions que nosaltres no volíem ni imaginar. Però que existeixen.

Aquest any, quan vaig veure que hi havia un altre xerrada, m’hi vaig apuntar sens dubtar-ho. El tema era els valors i la joventud. Aquesta vegada no em va sorprendre tant el seu caràcter provocador, ja estava preparada. El tema va donar molt de si, sobretot, a l’hora de discutir en petits grups de pares. Encara hi fórem! Les preguntes que havíem de respondre ens van submergir en un mar de idees. Va ser molt agradable parlar entre nosaltres i posar en comú els arguments de cadascú.

Les dues vegades ha estat tant estimulant el contacte i la relació amb els altres pares i mares (tot i que no coneixia el nom de cap d’ells), que les converses mantingudes m’han anat acompanyant durant diversos dies.

Si el que es pretén és que aquestes sessions de l’Escola de Pares i Mares siguin estimulants, que la informació donada provoqui el diàleg a les famílies crec que ho aconsegueixen. Almenys, a les que jo he assisitit.

Dolors Borau Lladó

Mare d’un alumne de 2n d’ESO

Desprès d’una experiència repetida de tertùlies amb en Ramon Almirall i de les conferències amb Jordi Rollo, Àngels Geis i Juani Mesa, he trobat que cadascú ha estat molt competent en el seu tema.

Les tertúlies amb la Montse Colilles, personalment, m’han fet reflexionar molt en el sentit que les mares i els pares ens hem de trobar a nosaltres mateixos com a persones, ens hem  d’acceptar i cal buscar el que ens fa actuar tal com actuem; finalment, que som nosaltres els que decidim la nostre vida… Els nens són infants i més en aquestes edats (EI-3). Moltes vegades pensem que ells són d’aquesta o altre manera i no en com sóc jo perquè ell actuï així. Bé, en conclusió, trobo que aquests tallers són molt enriquidors.

Cristina Casabona

Mare de 3 alumnes a Primària i Educació Infantil

Fa un parell d’anys vaig assistir a les tertúlies que en Ramon Almirall va conduir amb pares i mares amb fills preadolescents. Aleshores, em semblava una edat totalment desconeguda a la que el meu fill gran s’hi acostava irremediablement i em generava neguit no tenir prou recursos per enfrontar possibles situacions difícils. Aquestes sessions em van servir per conèixer les experiències d’altres mares i pares i per veure que, amb sentit comú, paciència i bones normes des que els fills són petits, l’educació acaba triomfant. També em va ajudar a preveure com serien els meus fills adolescents i sentir-me més preparada.

Enguany, he assistit a les tertúlies que en Jordi Royo ha fet amb pares de fills adolescents. Sense tenir en compte la metodologia emprada, de nou m’ha agradat participar-hi per varis motius: He sentit la veu de pares i mares que, tot i tenir fills en edat adulta, han vingut per un segon o tercer fill en edat adolescent, perquè han experimentat que cada fill adolescent és diferent. He recordat recursos per solucionar conflictes i possibles situacions difícils amb els meus fills adolescents. M’he  sentit identificada amb altres pares i mares i he escoltat idees diferents. Em sento més preparada per evitar o detectar situacions de risc. Així doncs, he aconseguit que l’adolescència em deixi de fer por.

Adriana Campi

Mare de 3 alumnes a l’ESO al 2010-2011.